Powerless little ant in a terribly sexist cultural system.

English, Castellano & Català.

cabretes al celSome days I feel the complete opposite way from what I mentioned in my last post. I see the beauty surrounding me and I feel grateful and happy to be here, but suddenly, something breaks the harmony I feel around me.

I know fully well I’m minuscule and I can’t really change things, I am not entitled to change them, and I don’t even try. I do, however, give advise on how to dispose of plastic (like I don’t give them the plastics I use in my workshops either, I know they’d end up in the woods), or ask them not to throw everything away in the middle of the mountain. But unless they start using bins or a recycling system is set up, what’s the use? They could burn all the plastic – like they already do anyway- and at least the mountains would be plastic-free… Anyway, this has nothing to do with what happened today.

For the second time since I am at the Achcham district, I have seen a teacher hit a girl during my workshop. The first time I politely (and discreetly) explained to him that the girl was there to enjoy herself and asked him not to force her to do anything she didn’t want to – especially not with a slap.

Today, the same girl came to me with a disassembled camera that had fallen to the ground. And he slapped the poor girl again, even though, as far as I understood, she was only coming to let us know but she had not been the one who’d dropped it! I might have not reacted appropriately, but I couldn’t help letting the teacher know in no uncertain way that he was not to touch a girl while I was around ever again. I went to speak to the girl, told her not to worry, that it was just a camera. And asked them all to actually follow my instructions on how to hold a camera.

And we went on with the workshop.

However, this makes me wonder: is what I do any use? Since what I do is not a long-term project, is it being of any real service to these children? Spending some time laughing, taking pictures and playing with photography: does it have any value?

The girls at the area I’m staying at wake up at 5am to go plowing, chopping wood, fetching water and a doing thousand tasks that boys (or men) don’t have to do. The hands of the fourth-grade girls I taught this morning were far more leathery and their skin more hardened than those of my dad after having worked at a forge all his life!

This morning I started out very happy, now I finish the day in a very different mood. Maybe the little clouds on the sky, instead of forecasting a weather change, were saying there is a need to change (my) ways.

Good night.

Translation: Alba Miquel

 

Hormiguita impotente en un sistema cultural terriblemente machista

Hay días que me pasa lo contrario de lo que comentaba el otro día. Veo la belleza que me rodea, estoy agradecida y feliz de poder estar aquí, y de repente algo rompe la armonía que siento alrededor.

Tengo muy claro que soy una hormiga, que no puedo cambiar las cosas, que no soy nadie para cambiarlas, y no lo intento. Sí que doy consejos sobre el uso del plástico  – por ejemplo no les doy los plásticos de mis workhops. sé que acabarían en los bosques-  les aconsejo no tirarlo  todo en medio de la montaña, pero si ellos no ponen papeleras y además no hay un sistema de reciclaje de que servirá? Sí, al menos podrían quemar todos los plástico tal como hacen de todas maneras y en la montaña no habría…. Pero bien, esto no tiene nada que ver con lo que me ha pasado hoy.

Por segunda vez desde que estoy en distrito de Achcham he visto a un maestro pegar a una niña (a los niños no les pegan) durante mi taller. La primera vez vex le dije de buenas maneras (y discreta) al maestro, que la niña estaba allá para divertirse y  no para que la obligase a hacer nada que ella no quisiera, y menos con una bofetada.

Hoy la niña ha venido con una cámara que había caído al suelo y se había desmontado. Y le ha dado una bofetada enorme a la pobre chica que, por lo que he entendido, sólo venía a comunicarlo, ni siquiera había sido ella! Quizás no lo tenía que hacer, pero no me he podido ahuantar y le he dicho de malas maneras que no tocara a una niña nunca más ante mí. He ido con la niña, le he sonreido, le he explicado que no pasaba nada, que sólo era una cámara. Que la próxima vez hicieran caso de mis explicaciones de como coger la cámara.
Y hemos seguido con el taller.

Como sonsequencia me pregunto: Sirve de algo mi tarea? Al no ser un proyecto de larga duración, sirve realmente a estos niños? El pasar un rato riendo y jugando con la fotografía tiene algún valor?

Las niñas en la zona donde estoy se levantan a las 5 para trabajar los campos, cortar leña, ir a por agua y mil cosas más que los niños (y los hombres) no hacen. Las manos de las niñas de cuarto de EGB de esta mañana tenían las manos más curtidas y la piel más dura que mi padre después de haber trabajado toda su vida en una fragua!

Esta mañana he empezado el día muy contenta, ahora lo acabo de manera diferente. Quizás las nubes-cabritas que habían en el cielo, en lugar de anunciar un cambio de tiempo, anunciaban que era necesario un cambio en las (en mis) formas de hacer.

Buenas noches.

Traducción al castellano: Josep V. Marín Oliva

Formigueta impotent en un sistema cultural terriblement masclista

Hi ha dies que em passa el contrari del que comentava l’altre dia. Veig la bellesa que m’envolta, em sento agraïda i feliç de poder estar aquí i de cop alguna cosa em trenca l’harmonia que sento al meu voltant.

Tinc molt clar que sóc una formiga, que jo no puc canviar les coses, que no sóc ningú per a canviar-les, i no ho intento. Si que dono consells sobre l’ús del plàstic (per exemple no els dono els plàstics dels meus workhops, sé que acabarien als boscos), de no llençar-ho tot al mig de la muntanya, però si ells no posen papereres i no hi ha un sistema de reciclatge de que servirà? Si, al menys podrien cremar tots els plàstic tal com fan de tota manera i a la muntanya no n’hi hauria…. Però bé, això no té res a veure amb el que m’ha passat avui.

Per segona vegada des de que estic al districte d’Achcham he vist a un mestre pegar una nena durant el meu taller. El primer cop li vaig dir amb bones maneres (i discreta) al mestre, que la nena estava allà per divertir-se i que no l’obligues a fer res que ella no vulgues i menys amb una bufetada. Avui, la nena ha vingut amb una càmera que havia caigut al terra i s’havia desmuntat. I li ha fotut una bufetada a la pobra, que pel que jo he entès, només venia a dir-ho, i ni tant sols havia sigut ella!

Potser no ho havia de fer, però li he dit de males maneres al mestre, que no toques a una nena mai més davant meu. He anat amb la nena, li he somrigut,  li he explicat que no passava res, que només era una càmera. Que la pròxima vegada fessin cas de les meves explicacions de com agafar la càmera.
I hem seguit amb el taller.

Però això em fa preguntar-me: Serveix d’alguna cosa el que estic fent? Al no ser un projecte de llarga durada, fa algun servei real a aquests nens? El passar una estona rient fent fotos i jugant amb la fotografia té algun valor?

Les nenes a la zona on estic s’aixequen a les 5 per anar a llaurar els camps, tallar llenya, anar a buscar aigua i mil coses més, que els nens (i els homes) no fan. Les mans de les nenes de quart d’EGB d’aquest matí tenien les mans més curtides i  la pell més dura que el meu pare després d’haver treballat tota la seva vida en una farga!.

Aquest matí he començat el dia molt contenta, ara l’acabo de manera diferent.  Potser les cabretes que hi havien al cel, en lloc de anunciar un canvi de temps, anunciaven que era necessari un canvi en les (meves) maneres de fer.

Bona nit.

Si voleu seguir les novetats dels blogs de Missatge Rebut i diferents comptes d’Instagram, podeu clicar al “m’agrada” de la pàgina del facebook! 🙂 ↓

If you want follow the news from my blogs & Instagram accounts, you can “like” my facebook page! 🙂 ↓

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

%d bloggers like this:
c