Català.

Quan vaig tornar d’Achcham, vaig rebre l’oferta de la meva coneguda Samisha, de Gorkha air relief per anar a descansar, i a treballar amb l’ordinador el munt de feina que tinc endarrerida, uns dies a l’habitació que la seva mare té a la part superior de una escola que van fundar en el seu dia i que ara ella és una de les principals sponsors. (necessiten gent que ajudi a mantenir l’escola)

Quan vaig veure el lloc em va semblar que estava al cel. Una terrassa increïble, sol, lavabo occidental i fins i tot microones! (Tothom que em coneix sap que jo no necessito res més per ser feliç, sóc una microones addicta) No aigua calenta per culpa del bloqueig >> No gas, però això ja fa tants mesos que no sé el que és! 🙂

Vaig arribar el divendres al migdia, dissabte no hi ha nens i vaig descansar. Va marxar la llum i no va tornar en 3 dies. Va començar la ronda de transformadors cremant.
La gent no té gas, al pisos no pot cuinar amb llenya (si tenen terrat o baixos, ho fan). La gent s’ha comprat bullidors d’arros, cuines elèctriques, fins i tot plaques d’inducció. Però si ja abans del bloqueig hi havia problemes amb la llum, ara que el consum s’ha disparat, el sistema elèctric de kathmandu no està, ni de bon tros preparat per la quantitat d’electricitat que tot això consumeix. A més de que fa fred, i pel que he vist, s’escalfen amb uns curiosos escalfadors elèctrics en plan “brasero”.

Diumenge ja vaig començar a fer el #NepalCreativity aquí! No me’n puc estar! veig els nens, i…
Vaig estar tota la setmana fent els dos tallers a les 2 classes (6 i 7) i la meva feina (anant a restaurants a endollar l’ordinador per carregar).

Aquesta setmana he aconseguit acabar alguna cosa (he enviat recompenses per mail) i he agafat 2 classes més (4 i 5) però només per fer el taller de Plàstic.

Demà vaig a una escola amb nens amb capacitats especials a fer el taller dels plàstics.

A més, estic barallant-me amb la burocràcia Índia per poder travessar per terra la frontera del Nepal (cada dia camino uns 10 km per kathmandu per culpa del bloqueig, a vegades és més fàcil caminar que intentar arribar en un bus rebentat de gent)  i així passo els meus dies: Massa ocupada i estressada per poder gaudir els meus últims dies al Nepal.

M’estic plantejant aparcar les càmeres a algun lloc i anar a fer de Guiri, però fa tan fred (passo de comprar-me roba per 3 dies, està al mateix preu que a Barcelona) que crec que intentaré accelerar lo de la índia i començar a tirar cap a sud.  Però es veu que no és fàcil aconseguir-ho.

Desitgeu-me sort! Marxo a donar classes i després cap al consulat de l’India!