Castellano, Català.

Ghyachchok (Gorkha district)

El viaje a Gyachchok se hizo esperar. En lugar de ir a principios de octubre, sólo pudimos empezar el 24 y además la estancia fue más corta de lo que yo quería.

Hablo en plural porque aparte de mí, subimos más gente al pueblo. Subió Pepa Sellés Rodríguez de la organización Dhanyawaad: https://www.facebook.com/dhanyawaad Web en construcción: http://www.dhanyawaad.org . Pepa, junto a Sajit Greene hicieron unos taller de Dance Terapy.
Pablo Aybar Eguiagaray, que me ayudó mucho en los talleres. Eran tantos niños que sin Pablo, no sé cómo me lo habría hecho! Pablo ha venido a ayudar a la gente de Living NEPAL, y lo ha hecho, subiendo con una Leica antigua y creo que eran 60 o 70 carretes! Olé! 🙂
También subió el artista plástico Sanish Maharjan, Eric (un amigo de Sanish y su profesor de francés). Todo ello con la ayuda del Artista visual natural de Ghyachchok: Dhwoj Gurung que está al frente de Ghyachchok Relief Effort.

Pero, además de que la estancia fue más corta, de los días que estuvimos allí, sólo hubo 5 en que pudimos hacer clases. Las largas vacaciones de Dashain de este año (por culpa del bloqueo de la India) junto con una difícil comunicación y (quizás) motivación de los profesores de la escuela no hicieron la tarea fácil.

El otra gran problema fué la carga de cámaras y portátil. En el pueblo no funciona la planta eléctrica hidráulica que tienen cerca desde el terremoto, la están reparando ahora, una vez terminado los monzones, y aunque en un principio pensábamos que ya estaría arreglada y por eso compré la impresora que he estado utilizando en Katmandú, al final no estuvo a punto. Tienen un montón de placas solares, pero no les funcionaban las baterías para almacenar la electricidad, así que íbamos con pequeñas placas que pueden cargar los teléfonos, pero no algo más grande.

Teníamos que ir a cargar los aparatos a 3 horas de camino (ida y vuelta) a pie. (No había gasolina para las motos por el tema bloqueo de las fronteras)

Pero los niños pudieron disfrutar de las actividades y espero que pronto les lleguen las copias de las fotos para que puedan ver el resultado de su gran trabajo con las cámaras!
Así que pueda cuelgo los diferentes posts con los talleres.

Para llegar a Ghyachchok estuvimos 10 horas en un bus local, pasamos la noche en Baluwa y subimos durante 5 horas los escalones que separan los casi 1000 metros de desnivel de un lugar a otro. (bajando conté 4.600 escaleras)
La gente del pueblo, hace esto cada 2 por 3. El mercado principal está en Baluwa y para comprar arroz o lo que les haga falta, no les queda otra remedio. Ellos lo hacen en máximo unas 3 horas de subida (cargados) y una de bajada. Yo lo hice en 5 de subida y 3 de bajada. 🙂

Ghyachchok es uno de los aproximadamente 70 Municipios en Gorkha y está situado justo enfrente de Barpak, el epicentro del terremoto de 25 de abril de magnitud 7,8. Está situado a unos 60 km al norte de Gorkha Bazar (la sede del distrito) y cerca de 180 km al oeste del valle de Katmandú.

El municipio de Ghyachchok está compuesta por nueve pueblos llamados Mathar, Milim, Thumgaun, Baspot, Ghyachchok, Duwalshowra, Turda, Dhansiri y Chisang. De estos nueve poblados, Banspot, Thumgaun y Milim deberán ser reubicados de forma permanente debido al riesgo de deslizamientos de tierra. La mayoría de los edificios en el municipio fueron destruidos y los pocos que quedan no son habitables.

Nosotros sólo estuvimos en Ghyachchok y un día en Turdi de visita.

Yo me he quedado con ganas de volver a la zona, ir a más pueblos e intentar hacer sonreír aquellos niños. Tarea nada fácil, os lo aseguro!

Ghyachchok (Gorkha district)

El viatge cap a Gyachchok es va fer esperar. En lloc d’anar-hi a principis d’octubre, només vàrem poder marxar el 24 i a més l’estada va ser més curta del que jo volia. (el que un vol i el que es pot fer al Nepal és molt relatiu! )

Parlo en plural perquè a part de mi, vàrem pujar altra gent al poble. Va pujar la Pepa Sellés Rodríguez de l’organització Dhanyawaad: https://www.facebook.com/dhanyawaad Web en construcció: http://www.dhanyawaad.org/ La Pepa, junt a la Sajit Greene van fer uns taller de Dance Terapy.
En Pablo Aybar Eguiagaray, que em va ajudar molt en els tallers. Eren tants nens que sense el Pablo, no sé com m’ho hauria fet! En Pablo ha vingut a ajudar a la gent de Living NEPAL, i ho ha fet, pujant amb una Leica antiga i crec que eren 60 o 70 carrets!  Olé! 🙂
També va pujar l’artista plàstic Sanish Maharjan, L’Eric (un amic d’en Sanish i el seu professor de francès). Tot això amb l’ajuda de l’Artista visual natural de Ghyachchok: Dhwoj Gurung  que està al capdavant de Ghyachchok Relief Effort.

Però, a més que l’estada va ser més curta, dels dies que vàrem estar allà, només n’hi va haver 5 en que vàrem poder fer classes. Les llargues vacances de Dashain d’aquest any (per culpa del blocatge de la Índia) juntament amb una difícil comunicació i (potser) motivació dels professors de l’escola no van fer la tasca fàcil.

L’altra gran problema va esser la càrrega de càmeres i portàtil. Al poble no funciona la planta elèctrica hidràulica que tenen a prop des del terratrèmol, l’estan reparant ara, una vegada acabat els monsons, i tot i que en un principi pensàvem que ja estaria arreglada i per això vaig comprar la impressora que he estat fent servir a Katmandú, Finalment no va estar a punt. Tenen un munt de plaques solars, però no els hi funcionaven les bateries per emmagatzemar la electricitat, així que anàvem amb petites plaques que poden carregar els telèfons, però no quelcom més gros.

Teníem que anar a carregar els aparells a 3 hores de camí (anada i tornada) a peu. (No hi havia benzina per les motos pel tema blocatge de les fronteres)

Però els nens van poder gaudir de les activitats i espero que aviat els hi arribin les copies de les fotos per a que puguin veure el resultat de la seva gran feina amb les càmeres!
Així que pugui penjo els diferents posts amb els tallers.

Per arribar a Ghyachchok vàrem estar 10 hores en un bus local, passar la nit a Baluwa i pujar durant 5 hores els esglaons que separen els gairebé 1000 metres de desnivell d’un lloc a l’altre.  (baixant vaig comptar 4.600 escales)
La gent del poble, fa això cada 2 per 3. El mercat principal està a Baluwa i per comprar arròs o el que els hi calgui, no els hi queda cap altra remei. Ells ho fan en màxim unes 3 hores de pujada (carregats) i una de baixada. Jo ho vaig fer en 5 de pujada i 3 de baixada. 🙂

Ghyachchok és un dels aproximadament 70 Municipis en Gorkha i está situat just davant de Barpak, l’epicentre del terratrèmol de 25 d’abril de magnitud 7,8. Està situat a uns 60 km al nord de Gorkha Basar (la seu del districte) i prop de 180 km a l’oest de la vall de Katmandú.

La  municipalitat  de Ghyachchok està composta per nou pobles nomenats Mathar, Milim, Thumgaun, Baspot, Ghyachchok, Duwalshowra, Turdi, Dhansira i Chisang. D’aquests nou poblats, Banspot, Thumgaun i Milim hauran de ser reubicades de forma permanent a causa del risc d’esllavissades de terra. La majoria dels edificis al municipi van ser destruïts i els pocs que queden no són habitables.

Nosaltres només varem estar a Ghyachchok i un dia a Turdi de visita.

Jo m’he quedat amb ganes de tornar a la zona, anar a més pobles i intentar fer somriure aquells nens. Tasca gens fàcil, us ho asseguro!

Però bé, crec que si jo no puc, hi ha obert un camí per a que més gent pugi. Entre tots farem somriure a aquesta gent! 🙂

Hi ha unes fotos al final. Quan tingui temps aniré publicant al fotoblog: http://foto.missatgerebut.com

http://foto.missatgerebut.com

Vídeo de la exposició de fotos

Some English info:

Ghyachchok is one of about 70 VDCs in Gorkha and located directly across from Barpak, the epicenter of the April 25 earthquake of magnitude 7.8. It is situated around 60 km north of Gorkha Bazaar (the headquarters of the district) and about 180 km west of Kathmandu Valley.

Ghyachchok VDC is comprised of nine villages named Mathar, Milim, Thumgaun, Baspot, Ghyachchok, Duwalshowra, Turdi, Dhansira, Chisang. Of these nine villages, Banspot, Thumgaun and Milim will have to be permanently relocated due to risk of landslides. Most houses in the VDC were destroyed and the remaining few are inhabitable.