Castellano, Català.
Plastic and Cartoons en Ghyachchok (Gorkha district)
Cuando llegamos a Ghyachchok, lo primero que vimos fueron los 5 edificios de la escuela completamente hundidos y una gran brecha que cruzaba todo el terreno que había ocupado la misma. Las tareas de reconstrucción no se pueden llevar a cabo aquí, porque el terreno no es seguro.
El gobierno Nepalí dice que paga una escuela, pero no el terreno para construirla. Así que si sabeis alguien que quiera colaborar en la compra del terreno para la escuela, Os estarán agradecidos!
La escuela temporal y el terreno que quieren comprar para construir la nueva está más en el “centro” del pueblo. Está construida en chapa y ahora que ha empezado el frío, lo tienen difícil para seguir con las clases. Ghyachchok está a más de 1600m, pero tiene montañas de más de 8000m al lado ( Manaslu )
Esta vez decidimos comenzar los workshops por el de los plásticos por cuestiones de recarga de las cámaras. Lo hicimos de tal manera que sólo nos hizo falta ir 2 días a la estación eléctrica a recargar el material.
También nos pareció una manera más fácil de ir conociendo los niños, extremadamente vergonzosos y nada acostumbrados a hablar con extranjeros. (Sobre todo las niñas, que en la cultura de esta parte de Nepal, no está bien visto que hablen con desconocidos)
Las clases eran de más de 40 niños cada una. Y decidimos dar clase a 4 cursos: Clase 5, 6, 7, y 8.
Aparte de la extrema vergüenza, nos costó mucho hacerlos sonreír. He hecho una selección de las mejores fotos, pero incluso, al mirar las fotos, me encontré niños haciéndose “selfies” con el rostro super serio.
Tengo que agradecer la ayuda al Pablo, sin él, me habría vuelto loca con tantos niños, tan poco tiempo (las clases son de 40 minutos) y ningún profesor/traductor que realmente entendiera bien nuestro inglés! (Cuando venía alguno a nuestra classe…)
Ya lo comenté en otro post. Tengo muchas ganas de volver a Zona. Hay un montón de pueblos completamente destrozados con niños en situaciones similares.
Sacarlos de su rutina, hacerlos sonreír y coger un poco de confianza en sí mismos les va muy bien. Sólo hay que ver la cara que ponen cuando ven la expo de las fotos. Que esta vez yo no pude ver, pero que me han enviado un vídeo del momento! 😉 Se puede ver después de las fotos!
Plastic and Cartoons a Ghyachchok (Gorkha district)
Quan vàrem arribar a Ghyachchok, el primer que vàrem veure van ser els 5 edificis de l’escola completament enfonsats i una gran escletxa que creuava tot el terreny que havia ocupat aquesta. Les tasques de reconstrucció no es poden portar a terme aquí perquè el terreny no és segur.
El govern Nepalí diu que paga una escola, però no el terreny per construir-la. Així que si sabeu algú que vulgui col·laborar en la compra del terreny per l’escola, Us estaran agraïts!
L’escola temporal i el terreny que volen comprar per a construir la nova està més al “centre” del poble. Està construïda en xapa i ara que ha començat el fred, ho tenen dificil per començar amb les classes. Ghyachchok està a més 1600m, però té muntanyes de més de 8000m al costat (Manaslu)
Aquesta vegada vàrem decidir començar els workshops pels plàstics, per qüestions de càrrega de les càmeres. Ho vàrem fer de tal manera que només ens va caldre anar 2 dies a la estació elèctrica a carregar el material.
També ens va semblar una manera més fàcil d’anar coneixent els nens, extremadament vergonyosos i gens acostumats a parlar amb estrangers. (Sobre tot les nenes, que en la cultura d’aquesta part del Nepal, no està ben vist que parlin amb desconeguts)
Les classes eren de més de 40 nens cada una. I vàrem decidir fer classe a 4 cursos : Classe 5, 6, 7, i 8.
A part de l’extrema vergonya, ens va costar molt fer-los somriure. (Tot i que jo feia molt el pallasso…) He fet una selecció de les millors fotos, però fins i tot, al mirar les fotos, em vaig trobar nens fent-se selfies amb un posat super seriós.
He d’agrair l’ajuda al Pablo, sense ell, m’hauria tornat boja amb tants nens, tant poc temps (les classes són de 40 minuts) i cap professor/traductor que realment entengués bé el nostre anglès!
Ja ho vaig comentar en un altre post. Moltes ganes de tornar a a Zona. Hi ha un munt de pobles completament destrossats amb nens en situacions similars.
Treure’ls de la seva rutina, fer-los somriure i agafar un xic de confiança en ells mateixos els hi va molt bé. Només cal veure la cara que posen quan veuen la expo de les fotos. Que aquesta vegada jo no vaig poder veure, però que m’han enviat un vídeo del moment! 😉 El podeu veure després de les fotos!
Leave a Reply