Post personal en Català.

El darrer mes ha estat com unes vacances dins del viatge. Tot i que potser hauria de dir-ne una baixa laboral o un merescut descans.
Com ja us vaig explicar, durant la meva estada a Jaipur, la fibromiàlgia em va començar a donar avisos dels seus. El que no us vaig explicar es que aquests avisos, a més de dolors i irritabilitat, sovint venen acompanyats d’una mena de boira que se instal·la al cap i no et permet pensar, fer les coses i moure’t amb l’habilitat que ho faries en altres moments.
Això es motiu sovint, de caigudes en persones que pateixen la malaltia. I així va ser en el meu cas mentre estava a Jhag. Un dia vaig caure al mig del taller, càmera pel terra, genoll rascat i cop al peroné. Però jo em vaig aixecar i com si res.

Més d’un mes i mig més tard, el Peroné em segueix fent mal, el que em porta a pensar que segurament em vaig fer alguna fissura.

Però això no és tot. Arribant a Chennai mentre baixava la maleta del tren vaig relliscar i em vaig esquinçar el turmell.

Això 2 dies abans de començar les meves vacances pel sud de la Índia amb una amiga que venia del Nepal.

Total, que els 15 dies he estat viatjant, (si seguiu el www.facebook.com/misssatgerebut, el instagram o el meu fotoblog ja ho heu anat veient) però a estones el turmell el tenia tan inflamat que no podia fer gaire cosa, així i tot m’ho he passat genial.
Ens hem recorregut Tamil Nadu en bus local, Alleppey i de tornada una parada (fent una volta impressionat) a Mysore.

15 dies de temples, postes i sortides de sol, i moooltes hores de viatge i de riures! 🙂

El 24 vaig tornar cap a Chennai i he estat a Chennai fins ara. Per primer cop des de l’Agost que vaig marxar de casa, en un pis per mi sola, amb rentadora i gairebé totes les comoditats a les que estem acostumats almón occidental. “Gràcies Hadrien per deixar-me casa teva! ;)”

He estat visitant algunes exposicions i actes del Chennai Photo Biennale, i sobre tot he descansat molt.

Ara ja toca tornar a fer les maletes i cap a la pròxima destinació:  Bangalore.
El turmell i el peroné, segueixen fent mal, però no tant. (segons quins dies) , però el temps passa i a mi se m’acaba!

🙂

Seguim!