Hi ha tantes coses a explicar…

Today is only in Catalan.
Doncs això, hi ha tantes coses a explicar… que no sé per on començar.  Avui explicaré, quan pugui aniré publicant els diferents tallers. Trobar internet, temps, electricitat i dur el disc dur a sobre amb les fotos no és una tasca fàcil aquí! 🙂 (i trobar bon internet com per pujar imatges, encara més difícil)

Primer de tot dir que La Índia segueix amb el seu bloqueig “No oficial” de les fronteres amb Nepal. Com a resultat d’això, restaurants tancats, gent cuinant amb llenya on pot, llargues cues per aconseguir gas, llenya o gasolina. El país gairebé paralitzat. Però els nepalesos estan acostumats a que els hi vingui una darrera l’altra i segueixen, com poden la seva vida, amb bon humor i molta paciència.

Vaig estar al districte de Gorkha. En un municipi anomenat Ghyachchok. Just en front de l’epicentre (Barpak) del terratrèmol del 25 d’abril. 6 mesos després, és desolador veure l’estat dels pobles a tota la zona. Absolutament tots els pobles van quedar totalment destruïts. Les cases en aquesta zona estaven fetes aprofitant materials naturals: Roca, pissarra i fusta. No va quedar una pedra sobre l’altra. A Ghyachchok, per exemple, l’única casa que va quedar mig dempeus, va ser una parcialment feta de ciment.  Les altres totes destruïdes completament, així com els 5 edificis dels que constava l’escola de la zona.
Quan veus l’escola com va quedar, només una cosa et ve al cap: sort que el terratrèmol va ser un dissabte al migdia. L’únic dia en que els estudiants tenen festa al Nepal, i a una hora on solen estar al carrer, bé treballant o jugant.
Ara, que han acabat els monsons han començat a netejar els terrenys i a reconstruir les cases, però l’hivern ja està aquí a les zones altes i això no serà gens fàcil.

Després de Gorkha vaig estar uns dies a un assentament de refugiats tibetans prop de Pokhara. Encantadora comunitat, que lluita per aconseguir mantenir la seva cultura, respectant al màxim la cultura local.

Ara mateix estic a Dhangadhi, Després de 2 dies de viatge en bus local, i fent temps per agafar un altre bus que em portarà a Mangalsen. M’han assegurat que 12 hores de bus no me les treu ningú! I puc afirmar que els busos locals no són gaire còmodes! 🙂 Però són la mar d’entretinguts! 🙂 Ja m’ho agafo tot com ells: humor, somriure i paciència! A més conec a gent molt interessant! Com ahir, un super fan de Rafa Nadal que estudia espanyol! 🙂 (a la penúltima foto)
Us deixo algunes fotos fetes amb el mòbil! En podeu veure més a l’instagram en color: http://instagram.com/clarago

 

Si voleu seguir les novetats dels blogs de Missatge Rebut, Podeu clicar al “m’agrada” de la pàgina del facebook! 🙂 ↓
If you want follow the news from my blogs, you can “like” my facebook page! 🙂 ↓

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Follow

Get the latest posts delivered to your mailbox:

%d bloggers like this:
c